Aquesta primera imatge l'he escollit perquè surto amb la meva millor amiga i a sobre al viatge que vam fer a 1r de Bat per Andalusia.
M'encanta perquè em transmet molt bones vibres, també pel fons i les nostres poses, etc, que d'alguna manera, em recorden als moments tan bons que vam passar. M'agrada molt també la combinació de colors i com queda en conjunt tota la foto.
Com a valor expressiu, vull expressar l'essència dels bons moments, de la felicitat sobretot.
Per una altra banda, la linia recta vertical sempre m'atrau molt, acostumo a fer fotografies sempre que cumpleixin amb aquesta idea de joc de linies. D'aquesta imatge puc agafar les linies que forma la porta amb nosaltres al centre i també les linies que es formen amb la part superior de la porta (els relleus).
Com a composició, nosaltres dues som les protagonistes i tot el que hi ha al voltant és l'aire, queda com en un segon pla (fons), el qual deixa respirar la imatge.
És un pla americà llarg o sencer curt i amb angle frontal.
Aquesta segona foto, és un retrat que vaig fer a unes amigues, casualment també quan vam anar al viatge. Va ser una instantànea perquè no van posar, ja que la meva intenció era captar el moment tal qual.
L'he triat perquè m'agrada molt tant com surten a la foto, com els colors, el "paissatge" o zona on estàvem i bueno, també com la primera foto, perquè em transmet molt bons records.
Podría dir que em representa en el sentit de que m'agrada captar moments, estar amb amigues i compartir bons moments (i si ja hi ha una paleta de colors bonica sense estar-ne planejat també!!).
És una foto amb pla general, ja que hi ha tant les meves amigues (en aquest cas en un pla més proper) i també un fons que importa a la imatge. Elles son a la part inferior i els arbres, que es troben a la superior, ajuden a igualar/ repartir el pes de la imatge, la resta, les taules i l'esglèsia, son el fons de la imatge, el qual podriem dir que és l'aire.
L'angle de visió és frontal.
Per últim, he triat aquesta imatge que em va fer ma germana al museu d'Orsay a París, en front d'un dels quadres dels Nenufars de Monet. L'he escollit perquè l'art és molt present a la meva vida i què millor que expressar-ho sent jo mateixa gaudint d'una obra tant fascinant com les de Monet.
En aquesta foto em veig a mi mateixa en un dels aspectes del que sóc, la Paula que viu per l'art.
Com anàlisi formal, és un Pla general, ja que no només jo sóc important a la imatge, sino que el quadre també (en la meva opinió quasi que més, ja que jo surto d'esquenes mirant-lo i igual això també ajuda a que l'espectador miri a la pintura principalment. I també influeix el fet de que no sóc al centre sino a un costat, de manera que l'atenció de l'espectador es reparteix entre els dos elements). La resta de la imatge és l'aire, el qual es reparteix per igualar el pes de la imatge.
Es repeteix una altra vegada la tendència a la verticalitat i la linia recta.
L'angle és frontal. Respecte als colors, el fons gris fosc fa contrast amb el quadre, el terra i jo (sobretot a la zona superior, ja que porto un top blanc).
